Get Adobe Flash player

Per què s’ha de fer una prova d’esforc?

La incidència de mort sobtada associada a l’esport es situa entre 0,5 i 3 per 100.000 persones/any. En la gran majoria dels casos, la mort sobtada es produeix per una patologia cardíaca de base, ja sigui hereditària o adquirida. En gent jove amb menys de 35 anys, les causes més freqüents són la miocardiopatia hipertròfica (que afecta a 1 de cada 500 persones), la miocardiopatia aritmogènica i altres patologies, com les anomalies de l’origen de les artèries coronàries o les canalopaties (com la síndrome del QT llarg habitants). En subjectes de més edat, la patologia coronària arterioscleròtica és la causa principal; a més a més, en països occidentals la seva prevalença està augmentant en edats més precoces.

Un Reconeixement Mèdic Esportiu no pot garantir un risc zero en la pràctica d’esport però com a  més completa sigui la valoració més informació ens proporcionarà. És per això que des de diferents estaments científics s’aconsella que en aquells esportistes que practiquen esports de risc i/o mzajor exigència física i els esportistes de més de 35 anys, el Reconeixement Mèdic es complementi amb una PROVA D’ESFORÇ i amb una ECOCARDIO

La PROVA D’ESFORÇ es pot realitzar en cicloergòmetre o en cinta i en ella es monitoritza l’ECG i la tensió arterial. Durant la prova s’observa la resposta del pacient: si apareix dolor, com responen la pressió arterial i la freqüència cardíaca, si hi ha alteracions en l’electrocardiograma…La prova d’esforç ens permetrà detectar aquelles alteracions que no apareixen en repòs però sí durant l’exercici.

A més de la valoració cardiològica, la prova ens permet avaluar la condició física de l’esportista veient la seva adaptació cardiovascular a l’esforç, la seva potència i això ajudarà a la planificació dels entrenaments.